Grues, Grus grus a Mallorca

GRUA  Grus grus


Identificació: 114 cms. Es distingueix de les Cigonyes i dels Agrons per les secundàries internes molt allargades, formant una "cua" negrosa i penjant. Coloració general gris-pissarra, amb llista blanca corbada al costat del cap i del coll, en contrast amb la cara i gorja negre. De prop és visible el capell vermell. El bec és més curt que el de les Cigonyes i els Agrons. L´inmatur té el cap i les parts superiors marrons, li manca el disseny blanc del cap de l´adult i té la cua molt menys espessa. Conducta extremadament espantadissa. Camina lentament i gràcilment. Quan s´alarma s´estira dreta amb el llarg coll erecte. Molt rarament es posa en arbres. Vol lent però poderós, amb el coll i les potes estirats, i la punta de les ales quadrada. Els estols en migració adopten una formació en V o en fila.
Veu: Un estrident "cr-ruh" de trompeta, i un més suau "cror-r-r" gutural; unes quantes notes aspres i xiuxiuejants.
Hàbitat: A l´hivern habita zones boscoses, i es troba en vores de rius, estanyols, prats i estepes. Nia a terra, aiguamolls una mica boscats,canyissars, etc.

Del gènere Gruidae, aquestes aus terrestres de gran mida son migrants ocasionals a l´hivern a ses nostres illes. En els darrers 10 anys s´han observat grups hivernants de 5 a 10 individus en distints anys i diferents punts de la illa.

Aquest any supòs que debut a les fortes nevades i baixes temperatures del Nord i Centre d´Europa, s´han observat repetides vegades entre els mesos de gener i febrer un grup de fins a 70 grues que ha anat minvant  a 56, 44.....

Aquestes fotografies son fruit de varies setmanes de seguiment i observació.

Gall d´aigua

GALL FAVER   Porphyrio Porphyrio

Identificació: 48cms. Parts superiors d´un viu blau-pissarra fosc, llustrat de turquesa a la gorja i al pit; infracobertores caudals de color blanc pur. El bec molt gruixut, l´escut frontal, les potes i els ulls són d´un vermell llampant. Molt més gros i de cos molt més pesat que la Fotja, amb potes més llargues. El jove és d´un pissarra-blavós fosc, amb gorja i costats del cap grisos. S´enfila pels canyissos; rarament al descobert. Es distingeix fàcilment, quan vola, per les llargues potes penjants vermelles.

Veu: Udols estranys i sorolls cridaners.

Hàbitat i distribució: Aiguamolls amb extensos canyissars; vores de llacs amb vegetació espessa. Nia als canyissos, canyars, etc. Cria al Sud d´Espanya, Sardenya i Portugal. Divagant a qualsevol altre lloc d l´Oest i Centre d´Europa.

cova Genovesa

Phylum Annelida.Classe Polychaeta

El gènere Protula és un annèlid que pertany als Serpulidae, són poliquets sèssils que presenten un tub cilíndric calcari de color blanc, de vegades molt entortit. 

S´han citat fins ara quatre espècies diferents en aigües ibèriques, i resta per identificar a nivell especific els exemplars de la cavitat. La llargària pot superar els 20cm, molt en relació amb la forma que adquireixi el tub. L´extrem anterior poseeix un aparell filtrador format per fileres de sedes especials que creen remolins que serveixen per la presa d´aliment. 

Es localitza sobre parets,formacions estalagmítiques, sobre el fang o pedres. 

Aquests animals tenen vida tubícola sedentària. No abandonen mai el tub calcari que ells mateixos han fabricat i que creix amb ells. s´alimenten dels detritus de l´aigua i d´altres organismes planctònics recollits pels penacles de tentacles, recoberts de mucus que permeten capturar l´aliment i portarlos a la boca. 

Degut a que l´aliment es renova de forma contínua gràcies als corrents d´aigua, no han de menester canviar de lloc. El seu moviment es limita a realitzar moviments d´extensió i retracció a l´interior del tub. Tenen gran tigmotagtisme als tentacles i són capaços de retirar-se bruscament a l´interior, degut a músculs longitudinals extreordinàriament potents. 

Són de sexes separats i produeixen cèl·lules sexuals que s´alliberen a l´aigua. Desenvolupen una larva planctònica trocòfora que s´escampa per l´aigua fins trobar un lloc adient per fixarse. 

Sala principal.

Passera sumergida.

Miquel Àngel Gual passant l´estret que dona accés a la part anegada de la cova.

Galeria dels Myotragus.

Myotragus balearicus.

 

 

El fet de què molts de Myotragus estaven situats superficialment va fer que es demanàs al Consell de Mallorca un permís d´extracció de les restes fòssils. S´ha pretès intentar evitar la seva degradació, especialment el possible espoli i/o destrucció per part de bussejadors poc respectuosos.

                                     ENDINS, núm. 25. 2003 Mallorca

flamencs al Salobrar de Campos

 

FLAMENC    Phoenicopterus roseus

Identificació: 

 127 cm. Inconfusible. Ocell cama-llarg, extremadament esvelt, blanc i rosa, amb les potes i el coll anormalment llargs i un bec grotesc torçat cap avall. 

Al vol, potes i coll estirats i una mica inclinats; les ales són d´una magnífica combinació de negre i carmesí. El jove és gris-marró brut. Camina poc a poc, ficant el bec, i fins i tot el cap, en aigües somes per menjar. Estrictament gregari. 

Veu: 
 Una xerrameca com d´Oques i molts crits trompetejants "ar-honc", etc., sobretot quan vola.

Hàbitat i distribució: 

Estanyols costaners poc fondos, aiguatges, llacs, platges de fang, etc. Nia en colònia als bancs de fang o en aigües somes construint un niu apilonat, uns quants centímetres per sobre el nivell de l´aigua. Nia, no sempre anualment, al Sud de França i al Sud d´Espanya.

agrons al Salobrar de Campos

AGRÓ    Ardea cinerea

Identificació: 

 91 cm. es distingueix de les altres Ardeides per la mida més grossa, les parts superiors grises, el coll, i el cap blancs amb una ampla ratlla negra 
des de l´ull fins a la punta d´un llarg i gràcil plomall. 

El bec llarg i en forma de daga, es groguenc i les potes marronoses, però es tornen amdós vermellosos a principis de la primavera. 

S´està immòbil moltes estones dins o a la vora de l´aigua, amb el coll llarg estirat, o bé arrosant sobre els muscles; també es posa als arbres. Vol valent, amb cops d´ala lents i profunds; silueta de vol característica, amb el coll arrosant, ales corbades i potes estirades.

Veu: 
Un profund i ronc "frarnc". A l´època de cria nombrosos tocs de Gralla, com fent arcades i claquera de bec.

Hàbitat: 

Prats inundats, rius, estanys, costes. Nia en colònies, generalment als arbres.